Continuant amb la dinàmica de posts que contenen treballs realitzats a l’assignatura de sistemes operatius, m’he decidit a penjar-vos els enllaços de tots els treballs que no he posat.

Treball de GNU/Linux

Còpies de seguretat amb Norton Ghost

Còpies de seguretat amb Partitionmagic

Instal·lació Fedora

M’agradaria destacar també que he creat un domini amb tota la documentació que tenia tirada per l’ordinador, ho podreu trobar tot a http://lax.franhp.net

Andaba yo ordenando mi habitación, que hacía ya como un año o así que no la tocaba, y entre los papeles ha aparecido uno muy gracioso pues muestra el siguiente texto:

NOTA: En negrita las partes que escribí yo, en normal las que escribió una compañera.

Conyugando la metodología metafísica de un melón disecado podemos encontrar que no tiene nada que ver con la sandía pero si cae se rompe igual, lo que consiste y sinsiste las expresiones raperas de un gato atropellado haciendo break encima de un estereopatín. Se ha de decir que este gato llegó al estrellato en poco tiempo mediante el nuevo concurso llamado OG “Operación Gatuna”, programa que dedica sus 24 horas diurnas a estrellar a gatos contra edificios inhóspitos, y nos pitó, pero las horas nocturnas las deja libres para que puedan seguir con su carrera en bares de streaptease. Un ejemplo de este sería el de la gatita Martita, cosita pequeñita que te quita la ropita y te toca la tetita. Otro ejemplo,  es la trágica, tráfica y transgesora muerte de “Gatorade”, que era un gato y luego se convirtió en refresco, que es muy fresco porque es fresco x 2. Esta serie de teorias nos demuestra que los programas de TV nos ayudan a crear spots publicitarios inhospitos, se podría decir que son mejores las pelis. Las pelis son en realidad visiones, la vida es una visión, un sueño: NO EXISTIMOS.

Conclusamente vivimos en Matrix, porque “visión”, vi sión, vemos Sión!!! y nhos pitó, inhospito, inhos atropelló, normal: puestos a no existir me duermo que esto del castellano matermático no es bueno para los agentes. Por “lo tanto” pasó un coche con matrícula de “LT” y se paró … y arrancó … y se paró … y arrancó  y arrancó un trozo de tierra y se la llevó y lo plantó en Cataluña porque “llevó” en catalán es “semilla”. Ese pobre hombre se trasladó a la copa del arbol que acababa de plantar, misteriosamente plantado. Su casa estaba en la 5a rama, 6a hoja. Su casa era muy acojedora y bonita pero

Y el texto acabó ahí, sin ninguna explicación ni continuación … supongo que sería la hora de acabar la clase o algo similar …

En la siguiente clase se decidió crear un proyecto similar en formato blog, no obtuvo demasiados seguidores y se abandonó …

Un dels treballs de C1 va consistir en fer un anàlisi comparatiu de totes les versions de Windows, des de la 1.0 fins al 7.

El podeu descarregar des d’aquest enllaç

PD: Ja he començat a treballar en l’anàlisi de GNU/Linux!

Un treball realitzat per a la classe de Sistemes operatius (C1).

El podeu descarregar del següent enllaç

Estaba yo el otro día leyendo el blog de un amigo llamado Linus Torvalds cuando de repente me topé con un tema que hacía tiempo que quería tocar: Las golosinas finlandesas!

No es que sea yo mucho de comer golosinas (aunque la semana pasada me atiborré de fresas y demás) pero durante mi estancia en finlandia hubo una que me impresionó sobre todo porque todos los finlandeses las adoraban y su nombre era Lakritsi (traducido al inglés como licorice y sin traducción a mi parecer para el español).

En esta fotografia podemos observar un Lemon Lakitsi formado por regaliz en el exterior y una crema con sabor a limón en el centro … estaba tan bueno que me compré una bolsa grande para mí  e incluso traje una bolsa para los compañeros de la universidad (Que Talía comió rauda y veloz)

Otra de las cosas que no llegué a probar pero que a todo el mundo que se lo traje gustó fueron los Salmiakki. Eran caramelillos también de regaliz, aunque el hecho de que fueran salados hacía que no me gustaran demasiado.

Eso es todo por hoy, espero que tengáis hambre!

A classe de Implementació d’aplicacions informàtiques de gestió ens han fet fer aquest manual sobre com instal·lar Linux+Apache+Mysql+Php, i jo l’he penjat aquí

Manual d’instal·lació de LAMP

El món del programari lliure és un clar competidor per al programari privatiu i així ho ha demostrat des de fa molt de temps.
Grans empreses com podrien ser Sun, coneguda mundialment per ser la desenvolupadora de Java entre d’altres, han apostat fortament pel món del programari lliure fins al punt d’haver alliberat un dels secrets més ben guardats, la tecnologia de java. S’ha de reconeixer que no ho van fer d’un dia per l’altre, pero el que compta és que actualment és una tecnologia totalment lliure que pot ser millorada per tota la comunitat. Tambè van adquirir l’empresa Innotek, encarregada del desenvolupament de VirtualBox, aixì com OpenOffice, el processador de textos lliure més conegut.
Es podria dir que en el món dels servidors Web és també casi un monopoli del programari lliure. Segons netcraft, més del 50% dels servidors d’internet utilitzen Apache, el servidor web lliure per excel·lència, mentre que el servidor web de Microsoft, IIS, només ocupa el 34%. Irònicament Microsoft va fer una gran contribució monetària al projecte Apache, acció que no ha fet que la xifra d’apaches descendeixi.
La majoria de supercomputadores del món també corren sota Linux, i aqui el percentatge arriba fins al 84% mentre que només el 1.40% corre Windows, segons Top500.
Però no només les empreses i les universitats s’han adonat del potencial del programari lliure, els governs de tot el món l’han implementat a diversos nivells. Per exemple, la Generalitat Catalana ofereix a molts centres la possibilitat d’instal·lar Linkat, una distribució de Linux especialment dissenyada per aquest cas. Altres governs com el de la Generalitat Valenciana o la Junta d’Extremadura han aconseguit implementar les seves respectives distribucions (Lliurex i Linex) en diverses institucions del seu àmbit. També s’han donat casos en els que el país sencer migra cap a una distribució, com és el cas d’Alemanya, que implementarà Suse.
Tot això ha sigut possible gràcies a llicències com la GPL entre d’altres, una llicència creada per la FSF l’any 1984 amb l’idea de promoure la creació d’un sistema operatiu compatible amb Unix que fos totalment gratuït i a més a més, defensa 4 llibertats que són les següents: la llibertat d’utilitzar el programa per a qualsevol propòsit, la llibertat de veure com funciona el programa, la llibertat de fer-ne tantes cópies com vulguem i la llibertat de millorar-lo i distribuir-lo a tota la comunitat.

Hi ha moltes altres llicències lliures, com per exemple Creative Commons, de la que ja es va comentar en l’anterior comentari, l’Apache License, compatible amb GPL i aplicada a tot el programari desenvolupat pel projecte Apache, o fins i tot la Mozilla Public License de la fundació Mozilla, encarregada de aplicacions com Firefox o Thunderbird
Desgraciàdament no totes les llicències “lliures” són tan lliures com voldriem. Un clar exemple n’és la BSD, que ens permet agafar codi que s’hagi creat per la comunitat i tancar-lo per tal de treure’n benefici a partir de les posteriors modificacions. Un clar exemple seria el cas de MacOSX, un sistema operatiu realitzat per Apple que en un passat va ser lliure però que ara és tancat i privatiu.
En conclusió, el programari lliure és el futur de la nostre societat i personalment opino que si la gent s’acostumés a actuar en comunitats, el pensament evolucionaria més ràpidament.

Contra la meva voluntat, penjo el videotutorial que ens van demanar a classe. És maco de veure però no és pas una meravella i a sobre tracta sobre un sistema no lliure

Personalment opino que el món de la música esta molt sobrevalorat, així com el món de la propietat intel·lectual en general. La música era lliure quan els trobadors es dedicaven a anar recitant els diversos poemes pels castells i molts d’ells cantaven versions que havien escoltat d’altres trobadors sense pagar cap tipus de retribució a l’autor original. Però quan va començar a propagar-se el concepte de propietat intel·lectual i els autors de les obres o invents van començar a tancar els seus descobriments, la cultura se’n va ressentir. Si es tanca l’accés a la cultura, aquell que no hi pot accedir ha de tornar-la a crear i, a més a més, ho ha de fer d’una manera diferent a l’original ja que sinó estaria infligint la llei. És la història de re-inventar la roda un i altre cop, amb l’afegit de que aquesta roda ha de ser d’una forma no completament rodona. Si es donés la possibilitat d’accedir a tota la cultura del món d’una forma lliure, la societat hauria avançat molt més.

D’altre banda, la possibilitat d’aconseguir cultura lliure no és impossible avui dia, hi ha llocs com Jamendo que ens ofereixen la oportunitat de descarregar música lliure, normalment amb la llicència Creative Commons, llicència que ens permet distribuir el contingut obligant les persones que la vulguin utilitzar per crear obres derivades a mantenir una menció a l’autor original. La gent s’ha adonat que el món no va enlloc si no col·laborem entre tots i és per això que, vulguin o no, aplicacions com Napster o l’actual eMule han ajudat la societat a evolucionar, i per molt que associacions com la RIAA o l’SGAE intentin relentitzar aquest procés per treure’n un benefici, a la llarga no ho podran evitar.

De fet, artistes com RadioHead o NIN ja han començat a distribuir la seva música sense la intervenció de les grans discogràfiques i, encara que s’han aprofitat una mica del seu èxit en èpoques passades han demostrat que és perfectament possible aquest nou model de negoci, el que promociona als grups realment bons i no els que les discogràfiques volen que escoltem contra la nostra voluntat en cada anunci o programa de televisió. Pearl Jam ja fa temps que distribueix la seva música a través d’Internet, concretament des del febrer del 2006 i avui dia són un dels grups més famosos a causa de la seva innovació. Violadores del verso també van ser pioners en anunciar mitjançant un programa televisiu que van distribuir el seu àlbum una setmana abans a través de les xarxes P2P i per aquest fet no va deixar de vendre més discos que cap grup de rap espanyol.

Però les discogràfiques no se’n desentenen d’aquest fenomen i contracten empreses com CoPeerRight Agency empresa que es dedica a enviar missatges per espantar als usuaris del P2P entre d’altres maniobres anti-pirateria, per tal d’intentar disfressar actes perfectament legals segons l’actual legislació com a actes castigables amb la pena de presó o multes astronòmiques. No obstant, aquests actes considerats de dubtosa legalitat per l’SGAE són moltes vegades inconscients per part dels usuaris ja que moltes aplicacions P2P venen configurades per defecte amb el propòsit de que es comparteixi més.

Per protegir aquests usuaris i els nostres drets intel·lectuals en general, advocats com David Bravo treballen diàriament. Un dels seus arguments per defensar la innocència dels usuaris del P2P és el següent:

“Se basa en que la subida automatica de datos, que en las redes P2P se realiza de forma simultánea a la descarga, es una comunicación pública, algo que resulta forzado porque esta subida puede no ser conocida por el usuario o serlo pero no pretenderse. Si careces de autorización para esa comunicación, a las malas podría considerarse un ilícito civil, pero no un delito

En el ámbito civil es determinante la intencionalidad, si no, dejar olvidados unos libros en un parque sería ilegal. Para que exista comunicación pública, debe haber no sólo el conocimiento de que se están subiendo ficheros, también ofrecimiento efectivo”.

Com a conclusió m’agradaria especificar que el futur de la propietat intel·lectual no és tan llunyà com es creu, de fet, al món del programari les empreses estan començant a veure el potencial del codi obert si es que no l’han vist ja.