Personalment opino que el món de la música esta molt sobrevalorat, així com el món de la propietat intel·lectual en general. La música era lliure quan els trobadors es dedicaven a anar recitant els diversos poemes pels castells i molts d’ells cantaven versions que havien escoltat d’altres trobadors sense pagar cap tipus de retribució a l’autor original. Però quan va començar a propagar-se el concepte de propietat intel·lectual i els autors de les obres o invents van començar a tancar els seus descobriments, la cultura se’n va ressentir. Si es tanca l’accés a la cultura, aquell que no hi pot accedir ha de tornar-la a crear i, a més a més, ho ha de fer d’una manera diferent a l’original ja que sinó estaria infligint la llei. És la història de re-inventar la roda un i altre cop, amb l’afegit de que aquesta roda ha de ser d’una forma no completament rodona. Si es donés la possibilitat d’accedir a tota la cultura del món d’una forma lliure, la societat hauria avançat molt més.
D’altre banda, la possibilitat d’aconseguir cultura lliure no és impossible avui dia, hi ha llocs com Jamendo que ens ofereixen la oportunitat de descarregar música lliure, normalment amb la llicència Creative Commons, llicència que ens permet distribuir el contingut obligant les persones que la vulguin utilitzar per crear obres derivades a mantenir una menció a l’autor original. La gent s’ha adonat que el món no va enlloc si no col·laborem entre tots i és per això que, vulguin o no, aplicacions com Napster o l’actual eMule han ajudat la societat a evolucionar, i per molt que associacions com la RIAA o l’SGAE intentin relentitzar aquest procés per treure’n un benefici, a la llarga no ho podran evitar.
De fet, artistes com RadioHead o NIN ja han començat a distribuir la seva música sense la intervenció de les grans discogràfiques i, encara que s’han aprofitat una mica del seu èxit en èpoques passades han demostrat que és perfectament possible aquest nou model de negoci, el que promociona als grups realment bons i no els que les discogràfiques volen que escoltem contra la nostra voluntat en cada anunci o programa de televisió. Pearl Jam ja fa temps que distribueix la seva música a través d’Internet, concretament des del febrer del 2006 i avui dia són un dels grups més famosos a causa de la seva innovació. Violadores del verso també van ser pioners en anunciar mitjançant un programa televisiu que van distribuir el seu àlbum una setmana abans a través de les xarxes P2P i per aquest fet no va deixar de vendre més discos que cap grup de rap espanyol.
Però les discogràfiques no se’n desentenen d’aquest fenomen i contracten empreses com CoPeerRight Agency empresa que es dedica a enviar missatges per espantar als usuaris del P2P entre d’altres maniobres anti-pirateria, per tal d’intentar disfressar actes perfectament legals segons l’actual legislació com a actes castigables amb la pena de presó o multes astronòmiques. No obstant, aquests actes considerats de dubtosa legalitat per l’SGAE són moltes vegades inconscients per part dels usuaris ja que moltes aplicacions P2P venen configurades per defecte amb el propòsit de que es comparteixi més.
Per protegir aquests usuaris i els nostres drets intel·lectuals en general, advocats com David Bravo treballen diàriament. Un dels seus arguments per defensar la innocència dels usuaris del P2P és el següent:
“Se basa en que la subida automatica de datos, que en las redes P2P se realiza de forma simultánea a la descarga, es una comunicación pública, algo que resulta forzado porque esta subida puede no ser conocida por el usuario o serlo pero no pretenderse. Si careces de autorización para esa comunicación, a las malas podría considerarse un ilícito civil, pero no un delito
En el ámbito civil es determinante la intencionalidad, si no, dejar olvidados unos libros en un parque sería ilegal. Para que exista comunicación pública, debe haber no sólo el conocimiento de que se están subiendo ficheros, también ofrecimiento efectivo”.
Com a conclusió m’agradaria especificar que el futur de la propietat intel·lectual no és tan llunyà com es creu, de fet, al món del programari les empreses estan començant a veure el potencial del codi obert si es que no l’han vist ja.
